Hola què tal !

Primer de tot, vull donar-te les gràcies per visitar un espai de la meva vida, al que jo anomeno “L’Humor desenfrenat de bogeries i animalades”.
Temps era temps, quan encara corria amb xiruques, esparrucat i mal forjat, que anava a casa d’un pagès a buscar la llet amb la marranxa. (Vull dir llet de vaca, no del pagès...... mal pensats).
Dins el meu cap sols barrinava pujar a l'escenari a fer bogeries i animalades per poder fer riure als altres, a part d’algun que altre disbarat...... Us asseguro que era un vailet quiet, posat, net, polit ... (i d'altres qualitats que no mereixen ser exposades) això ja ho saben els que em coneixen, o si no, els hi podeu preguntar (millor que no).
Acollonits per aquestes idees, la família em va portar als millors col·legis, capellans frares i alguna “Señorita de la Sección Femenina” (pels que no ho sabeu, era mestres solteres edictes al règim de l’època).
Al finalitzar els meus estudis, totes aquestes escoles, que havien tingut l'honor de tenir-me per alumne, van decidir per unanimitat, tornar els diners que s’havien gastat els meus pares, perquè els invertissin en un altre projecte.
Això sí, tinc un Diploma molt gros, signat pel ferrer i el farmacèutic del meu poble que diu: “Ferran Massaneda i Malagelada ha finalitzat el seu aprenentatge en encluses, esponges i pagats de les monges, de manera excel·lent”.
Tot això que he explicat té poc a veure amb la realitat (alguna cosa potser si). Però tal com diu un gran humorista que a mi m’agrada molt: “Todo lo que he contado – ¿Verdad que parece mentira?
Per acabar, vull que de part meva, rebeu el primer aplaudiment, ja que sense vosaltres, aquest món de fantasia que ratlla la realitat i moltes vegades la supera, no hagués estat possible.

Salut i moltes gràcies!